És una situació cada vegada més habitual per als metges. El pacient enregistra part del contingut de la visita per enviar-ho a un familiar o per no oblidar-ne cap detall. De vegades, demana permís abans de fer-ho, però, d'altres, ho fa sense més, o fins i tot d'amagat. Com pot actuar un professional davant d'aquesta circumstància? El pacient té dret a enregistrar el metge? Ho pot utilitzar com a prova incriminatòria per fer una denúncia o reclamació? El professional ho pot impedir? Què hi diu la llei? 1

Els professionals sanitaris se senten observats i indefensos davant la possibilitat que els enregistrin. De fet, avui dia qualsevol persona que treballi de cara al públic és vulnerable a què l'estiguin enregistrant. Bernat Goula, advocat de l'Assessoria Jurídica del Col·legi de Metges de Barcelona, aconsella en el blog del Col·legi "que els professionals prenguin consciència que és una situació en la qual s'hi poden trobar i que han de conèixer els seus drets per poder prevenir conseqüències indesitjades i actuar correctament".


Des d'un punt de vista ètic,

Els enregistraments subrepticis, fets sense coneixement de l'altra part, amb càmera o micròfon ocult, suposen una deslleialtat i trenquen la relació de confiança entre el pacient i el seu metge.

Des d'un punt de vista legal,

Contràriament al que molts podrien imaginar, el pacient sí té dret a enregistrar el que ocorre a la consulta si és en relació amb la seva salut. Normalment, durant la consulta el dret a la intimitat s'aplica al pacient: Les dades que es tracten són de la seva propietat i afecten la seva intimitat i honor. Així, el malalt té dret a fer el tractament que consideri oportú de les seves dades, demanant còpia de la Història Clínica o informe d'assistència. A això s'afegeix que qualsevol persona té dret a enregistrar una conversa en què estigui participant. Cal tenir en compte que no vulneren el secret de les comunicacions, i els tribunals diuen que, tot i que poden ser èticament deslleials, jurídicament no són reprovables. Malgrat tot, perquè aquests enregistraments puguin ser considerats com a prova i, per tant, inculpatoris per condemnar un professional, dependrà de les circumstàncies particulars de cada cas i del criteri del jutge o del tribunal.


Ara bé, aquest dret del pacient té matisos i limitacions, ja que en el cas de l'enregistrament de veu i/o imatge dins la consulta, també hi ha implicats els drets del metge, en tant que la veu i la seva imatge són dades personals de la seva titularitat, i són objecte de protecció per la normativa de protecció de dades personals. A més, la difusió que se'n faci a tercers no pot vulnerar la normativa que protegeix el dret a l'honor, a la intimitat personal i a la pròpia imatge. Durant la consulta mèdica les dades mèdiques que es tracten són titularitat del pacient, però quan aquest utilitza un aparell electrònic per fer un enregistrament d'allò que li diu el metge, hi ha un canvi en el rol. A partir d'aquell moment, les dades que s'enregistren (veu/imatge i altra informació identificativa del professional que pugui constar en la conversa enregistrada) són titularitat del professional, i per tant també són objecte de protecció per la normativa de protecció de dades.

Què he de fer si detecto que m'estan enregistrant?
El protocol a seguir en aquests supòsits és el següent:

• - El professional hauria de ser informat que serà enregistrat (veu/imatge), i de quin tractament farà de les dades enregistrades (finalitat, temps de conservació, cessió a tercers...).
• - Si el professional detecta que l'estan enregistrant sense haver-ne estat prèviament informat, pot aturar momentàniament la visita per tal de sol·licitar al pacient aquesta informació (article 13 del Reglament General europeu de Protecció de Dades).
• - No és fàcil gestionar un usuari que vol enregistrar la seva visita mèdica, i que té dret a fer-ho, però que també té limitacions, com ara la finalitat. La finalitat només tindrà justificació si no hi ha una alternativa per a aquest enregistrament, és a dir, si no hi ha una possibilitat d'aconseguir el mateix fi de manera diferent.
• - Atesa la finalitat manifestada pel pacient, entra en joc un dels altres principis de protecció de dades, que és el de minimització del tractament, de manera que només es poden enregistrar les mínimes dades necessàries per assolir la finalitat de l'enregistrament manifestada pel pacient.
• - Depenent de l'ús de la gravació que pretengui el pacient, serà necessari comptar amb el consentiment del professional (per exemple, per a fer-ne difusió a tercers, com la publicació en xarxes socials).
• - Si finalment es produeix la gravació, el professional NO pot deixar de prestar l'assistència mèdica al pacient. No obstant això, pot deixar constància, tant en la gravació com en la història clínica del pacient, de la seva oposició a què les dades enregistrades es difonguin a tercers (amb l'excepció dels supòsits en què la finalitat de l'enregistrament fos la interposició d'una reclamació judicial). Si la informació es difon a tercers no legitimats, en contra de la voluntat del professional, aquest pot requerir a qui l'ha penjada que l'elimini, i es pot presentar una denúncia davant l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades, o fins i tot hi hauria la via judicial. No obstant això, caldrà valorar cas per cas com procedir en aquests supòsits i resoldre les situacions sense generar conflictivitat.

Per tant, cal que els professionals coneguin que el pacient els pot gravar, però han de saber explicar-li que no pot fer-ho de manera il·limitada, sinó que hi ha altres drets que cal ponderar en cada situació concreta, com es reconeix en la Carta dels Drets i Deures de la Ciutadania en relació amb la salut i l'atenció sanitària 2:

"4.2.1. Deure a respectar i mantenir la intimitat i la confidencialitat de terceres persones: La persona té el deure de respectar la intimitat i la confidencialitat de terceres persones en tots els àmbits assistencials on es produeixi l'atenció sanitària, incloent-hi l'atenció domiciliària. Aquest deure inclou el respecte a les normes de l'ús de mitjans de gravació i reproducció dins de l'entorn sanitari o en qualsevol acte assistencial".



Conclusió

El pacient té dret a enregistrar la consulta, però amb alguns requisits:

• - El pacient hauria d'avisar prèviament al professional sanitari de la seva intenció d'enregistrar-la, de la finalitat d'aquest enregistrament, de quant temps conservarà la gravació i si té intenció de fer-ne difusió a tercers.
• - El metge pot anotar a la història clínica (com una anotació subjectiva "no imprimible" 3) que s'ha produït l'enregistrament i les circumstàncies d'aquest (la finalitat expressada pel pacient i, si és el cas, l'oposició del professional de la seva difusió a tercers).
• - La difusió a tercers requereix el consentiment del professional, amb l'excepció del cas que el tercer sigui un Jutjat o un òrgan administratiu competent, davant el qual el pacient interposi una reclamació contra aquest professional.
• - Les dades enregistrades han de ser les mínimes imprescindibles per a donar compliment a la finalitat legítima que ha motivat l'enregistrament.
• - Si el professional sanitari no està d'acord amb l'enregistrament ho manifestarà al pacient, oferint-li una solució alternativa (Per exemple: Si un pacient vol enregistrar el metge mentre explica com ha de seguir un tractament, per tal de no oblidar cap medicació, l'alternativa a l'enregistrament podria ser un informe on es detalli tot aquest contingut. L'enregistrament, llavors, ja no seria imprescindible i es poden conciliar els drets en joc: el del pacient a tenir la seva informació i la del metge a no ser gravat).
• - El professional sanitari NO pot en cap cas denegar l'assistència amb motiu del seu desacord en l'enregistrament de la visita. En tot cas, si s'assabenta que el pacient n'ha fet difusió a tercers sense el seu consentiment, té dret a presentar una denúncia davant l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades o a interposar una demanda judicial.

Per qualsevol dubte o comentari us podeu adreçar al delegat de protecció de dades de Mútua de Terrassa, el Sr. Joan De Ignacio-Simó Casas (dpd@mutuaterrassa.cat, o a l'extensió 13044).



1 Bernat Goula, advocat. Blog de l'Il·lustre Col·legi de Metges de Barcelona.

2 Carta dels Drets i Deures de la Ciutadania en relació amb la salut i l'atenció sanitària (https://catsalut.gencat.cat/web/.content/minisite/catsalut/ciutadania/drets-deures/carta-drets-deures.pdf).

3 Anotacions subjectives "no imprimibles": HCIS (Últimes millores implementades: "Guia accés curs clínic compartit-CCC" (05/03/18), introducció).